FONS ÀUDIO #61
Mireia Sallarès
Mireia Sallarès (Barcelona, 1973) treballa sobre històries de vida. Artista que dubta de si és artista, la seva pràctica desborda els límits de l’art contemporani i el cinema, transformant llargues recerques de vida en relats que donen veu a comunitats, col·lectius i persones d’arreu del món. Testimonis i còmplices als que Sallarès amplifica la veu, sovint per la seva condició d’estrangeria i fent servir l’entrevista com a canal, per reflexionar sobre conceptes com la violència, la veritat, el poder, el plaer, la legalitat, l’amor o el treball.
A FONS ÀUDIO #61, Mireia Sallarès ens parla de les seves obres presents a la Col·lecció del MACBA. De manera desordenada i desbordada, arranquem a Literatura de Replà, una relectura (2014), la primera obra de la Mireia en entrar a la col·lecció –i que poder un dia en sortirà–, per després passar per la Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la Por (2021), un servei públic a la població de Catalunya, desfilant la conversa en direcció inversa a com la vam sostenir, per acabar amb Las Muertes Chiquitas (2009-2016), del que Sallarès ens diu que sempre hi pot tornar per trobar-hi una cita.
programes relacionats
Núria Güell
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.