Altes latències #6

Assagista, realitzadora, curadora i gestora cultural, la trajectòria d’Ingrid Guardiola (Girona, 1970) ha estat marcada per una voluntat constant d’interrogar les estructures que condicionen la nostra manera de veure, sentir i viure: des de la cultura visual fins a les dinàmiques de producció institucional, passant per les transformacions en les nostres formes de vida i de treball. El seu darrer assaig, La servitud dels protocols, explora les lògiques que donen forma a la vida contemporània, desentranyant els dispositius que regeixen els nostres gestos, temps i vincles sota el signe de l’eficiència, la vigilància i la saturació. Ingrid Guardiola analitza com els protocols —tecnològics, administratius, culturals— s’han convertit en el llenguatge invisible del poder. Sota l’aparença de neutralitat, aquestes formes d’organització operen com a dispositius de control que modelen la nostra relació amb el temps, el coneixement, els cossos i els vincles.

Però La servitud dels protocols no és només una crítica al capitalisme de plataforma i a les seves lògiques d’automatització: també és una escriptura travessada per l’experiència personal, un intent d’exorcisme, una defensa de la imaginació com a forma de resistència. El protocol entès no com a simple tràmit, sinó com a forma cultural: una estructura que organitza l’experiència, distribueix rols i estableix què és visible i què no, què és legítim i què queda fora del marc. La seva lectura connecta genealogies històriques amb vivències directes, mostrant com allò tècnic i allò simbòlic s’entrellacen dins la maquinària social.

En aquest podcast, parlem amb Ingrid Guardiola de mutualisme, de símbols, de rituals, dels límits de la institucionalitat cultural, de les esquerdes des d’on resistir i de la possibilitat —si és que existeix— de pensar i sentir al marge de les coordenades imposades per la maquinària tecno-burocràtica.

Amb el suport de:

_{Finançat per la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats només comprometen a les seus/ves autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o els de l’Agència Executiva Europea d’Educació i Cultura (EACEA). Ni la Unió Europea ni la EACEA poden ser considerats responsables d’ells.}