Son[i]a #332. Maite Garbayo-Maeztu Escenes eliminades

La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.

María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.

Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i història de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.