Son[i]a #312. Lars Holdhus/TCF Escenes eliminades

El treball de l'artista i músic Lars Holdhus, àlies TCF, qüestiona la nostra relació amb les infraestructures tecnològiques que impregnen la contemporaneïtat a través del llenguatge, el codi, la criptografia i, més recentment, l'ecologia. En aquest podcast, Lars Holdhus advoca per la presència i la consciència. Entre xarrups de te, reflexiona sobre la fabricació d'eines i el seu impacte, la intel·ligència artificial i l'obsessió per la carn, el temps humà i el temps de les màquines. Lars també confessa l'avorrida que es torna la tecnologia quan ets un 70% budista, mentre ens presenta els seus darrers projectes: un software de gires virtuals que juga amb els límits de la indústria de la música en directe i una eina de processament aleatori que ell mateix alimenta i confronta per a compondre i crear imatges.

El músic, artista sonor i maker eslovac Jonáš Gruska és un amateur orgullós de ser-ho, fent honor de l'arrel francesa del terme (estimar el que fas). La curiositat i la passió travessen gairebé tot el que fa. Des de les seves instal·lacions sonores específiques fins als seus micròfons i eines d'àudio fetes a mà, el seu interès recent per la micologia o la seva exploració lúdica de l'espectre electromagnètic, Jonáš fa servir sovint la paraula "fascinació" a la nostra conversa. Parlem amb Jonáš sobre espais ressonants, superfícies ressonants, tramvies, circuits electrònics casolans, enregistraments de camp, fermentació, bolets i micròfons estranys.

Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext. En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d'aprenentatge automàtic.

L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant sintetitzadors modulars i seqüenciadors basats en Autòmats Cel·lulars.