Son[i]a #306. Isaac Julien Escenes eliminades

L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual. En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu; sobre els seus continus transvasaments entre el món de l'art, el videoart i el cinema i sobre cinema expandit i muntatge coreogràfic.

En aquest podcast Élisabeth Lebovici reflexiona sobre la crisi de la sida en la dècada dels vuitanta i sobre el paper crucial que l'art conceptual i l'activisme van jugar a l'hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista i liquidificada s'esforçava (i encara s'esforça) en invisibilitzar. Parlem també de poesia, pornografia, vagines, líquids i de tot aquest art que els museus es resisteixen a penjar a les seves parets.

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.

La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.