Son[i]a #269. Mônica Hoff Escenes eliminades

Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.

Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d'art amb sala d'exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d'estudi i pensament col·lectiu obert a l'experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”. En aquest podcast coral parlem amb tres agents d'aquests deu anys d’“extitució”.

Nicolás Paris parla sobre els seus anys de professor a la Macarena i el seu personal mètode d'aprenentatge basat en l'associació. Paris reflexiona també sobre el paper crucial que en la seva trajectòria juguen el dibuix com a sistema per a projectar idees, l'arquitectura com a mètode de treball, la paraula com a material plàstic i el pensament com a forma.

L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.

Jordi Ferreiro parla sobre situacions pedagògiques fora del normatiu, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d'avaluació experimentals.