Descarregar PDF
18/01/2023
Anglès
Novachord. Photo by Hollow Sun at English Wikipedia, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=8863073

A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular. Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”. Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com. 

A SONDES #35 examinem la revolució electrònica silenciosa introduïda per l'orgue Hammond i excavem rastres del visionari però efímer Novachord, un sintetitzador polifònic nascut un quart de segle abans del seu temps, que va brillar breument i poc després va desaparèixer.

A càrrec de Chris Cutler. Foto de Hollow Sun. Font: Wikipedia, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=8863073
2023. Aquest text publicat sota una llicència Creative Commons AttributionNonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported.
Compartir
ExtraSondesChris CutlerNovachordHammondCreative Commons