Descarregar PDF
10/05/2022

Anglès

Rhythmicon (c) Andrey Smirnov

A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular.

Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”. Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com són.

A SONDES #33 comencem a rastrejar l'impacte de l'aplicació de l’electricitat en el món de la música i observem més de prop casos com el telègraf musical, el Telharmonium (un sintetitzador mecànic de dues-centes tones del segle XIX) als Estats Units, així com el Theremin i el visionari Rhythmicon a l’U.R.S.S.

A càrrec de Chris Cutler
Compartir
ExtraSondeselectricitatràdioChris CutlerTranscripció SONDESCreative Commons