FONS ÀUDIO #35 Patricia Dauder

"El conjunt de la meva obra, compost per dibuixos, pel·lícules, teles, objectes tridimensionals i fotografies, respon a una recerca essencialment visual sobre la possibilitat de veure i representar més enllà de l’entorn immediat, del món físic i objectual. Els treballs es caracteritzen per una marcada qualitat processual".

Patricia Dauder (Barcelona, 1973) és una observadora pacient de la realitat i dels seus fenòmens. Com si es tractés d'una etnògrafa metafísica, l'artista s'embarca en perllongats cicles de recerca que donen lloc a cosmologies creatives multidiciplinars. Així per exemple, l’estudi del temps i de les petjades que el seu esdevenir deixa en els nostres paisatges naturals i emocionals, ha donat lloc a una sèrie de peces entorn de les restes, l'erosió i les ruïnes. Són obres com la pel·lícula "Sporadic" (2009), les escultures "Maqueta #1" (2014) –de la Col·lecció MACBA– i "Maqueta #2" (2014), o la seva actual intervenció en un solar abandonat de L'Hospitalet de Llobregat, "Trabajos Subterráneos" (2015 – en procés).

El viatge també juga un paper destacat en l'obra de Dauder. Wanderlust és el terme que alemanys i anglesos utilitzen per expressar un fort desig o impuls de recórrer i explorar el món. En el cas de Dauder, aquest desig es materialitza en forma de desplaçaments no només físics, sinó també imaginats. "Les Maliens (A Script)" (2006), és un film d'animació compost per una sèrie de dibuixos que l'artista va realitzar, en el seu estudi, a manera d'aproximació mental a allò que ella imaginava que havia de ser Mali.

No va ser fins el 2007 que Dauder va poder viatjar al país africà amb una càmera sota el braç. I allí va filmar "Les Maliers (A Film)" (2007), un assaig en 16 mm que il·lustra la seva trobada real amb el lloc. Altres peces com "Garden Island" (2012), "Green Kauai" (2012), "Orange Kauai" (2012) o "Plymouth" (2011) també exploren aquesta doble dimensió imaginada-viscuda del viatge.

Aquests llocs, al seu torn, ens connecten amb un motiu que recorre de manera transversal tota l'obra de Dauder, i és el seu interès per la natura. L'artista reivindica un cert retorn a formes més directes i essencials de relacionar-nos amb l'entorn natural. Una reivindicació que es plasma tant en els seus viatges, com en les seves eleccions cromàtiques, en la seva relació física i artesanal amb els materials (papers, grafit, cartrons, teles, guix, fusta, aire, terra), i en la seva obstinació per aconseguir manifestacions formals aparentment neutres amb les quals es crea una certa ficció de generació natural espontània o "des-realització", tal com diria Teresa Blanch.

Dauder crea i destrueix, traça i esborra, afegeix i elimina, fins a modelar peces essencials d'aparença abstracta que, en la seva ambigüitat, acaben projectant múltiples associacions i iconografies en la ment de l'espectador.