JOHN CAGE Apunts per a una relectura del "Roaratorio"

A càrrec de José Manuel Berenguer i Carlos Gómez

Sóc aquí i no hi ha res més a dir. Si entre vostès algú vol marxar, ja pot fer-ho quan vulgui. El que necessitem és silenci, però el que el silenci necessita és que jo segueixi parlant.

Què és més radiofònic, un mosquit que succiona la sang d'un hipopòtam o un que succiona la d'un locutor de ràdio? Però, què és ser radiofònic? Com de radiofònic pot ser el silenci, que perd la seva essència només de ser nomenat? I què passa amb el silenci si a un locutor boig se li ocorre radiar-lo?

De la ràdio a la música i del silenci a la paraula no hi ha solució de continuïtat: l'atzar és l'única eina en la qual es pot recolzar un criteri que justifiqui qualsevol partició de l'espai-temps. Hi ha 10 elevat a 123 universos i qualsevol elecció té cabuda en algun d'ells. A joc de daus vos acompararé.