FONS ÀUDIO #12 Kristin Oppenheim
Kristin Oppenheim (Honolulu, Hawaii, 1959) viu i treballa a Nova York. Partint de l'ús de la seva pròpia veu –malenconiosa i misteriosa– l'artista teatralitza l'espai expositiu per a escenificar les relacions poètiques que s'estableixen entre el so, la memòria personal i l'experiència col·lectiva. L'austeritat que destil·len les seves instal·lacions la vinculen al corrent minimalista, mentre que l'ús experimental de la veu i del so la connecten amb l'art conceptual.
Les primeres temptatives d'utilització de la veu humana al context de les arts plàstiques es troben a les experiències de poesia sonora realitzades als anys vint per futuristes i dadaistes, que més tard, a partir dels cinquanta, van reprendre els lletristes i figures com Vito Acconci, Henri Chopin i John Giorno.
Kristin Oppenheim selecciona fragments de cançons populars o de poemes que ella mateixa escriu o troba, cantats i repetits gairebé a mode de mantra. A "Hey Joe" (1996) l'artista recita el primer vers d'un tema homònim que va popularitzar Jimi Hendrix l'any 1962. La cançó parla d'un home que, després d'assassinar la seva dona, planeja fugir a Mèxic per escapar-se de la seva condemna.
El vers que Oppenheim recita diu: «Hey Joe, where’re you going with that gun in your hand?» (Ei, Joe, on vas amb aquesta pistola a la mà?). Una pregunta que, per la seva reiteració i per la fragilitat de la veu que la pronuncia, embolcalla l'espectador en un ambient inquietant on la sensació d'amenaça i vulnerabilitat va in crescendo. L'artista també disposa dos focus al sostre que projecten raigs de llum al terra de la sala buida.