FONS ÀUDIO #21 Eric Baudelaire
- 00:20 Presentació de l’obra
- 01:33 Els personatges i el seu viatge
- 03:22 La teoria del paisatge de Masao Adachi
- 08:36 L’Anàbasi com a analogia
- 12:03 Adachi i la revolució permanent
- 13:56 El potencial revolucionari d'una càmera
A "The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years Without Images" Eric Baudelaire desenvolupa una obra transmèdia (una pel·lícula filmada en super-8, però també fotografies i elements impresos) que desenterra les històries personals, la trama política i el periple vital de tres icones de l'Exèrcit Roig Japonès durant gairebé tres dècades de clandestinitat al Líban.
L'obra, com en altres produccions de Baudelaire, incideix en múltiples tensions, entre ahir i avui, entre la realitat i la ficció, entre l'absència i la presència, entre la sobreinformació i l'oblit, entre el fet i el record. Sempre, amb especial èmfasi en el personatge de Masao Adachi, el cineasta japonès i activista polític que a les acaballes dels seixanta va proposar una metodologia d’anàlisi social a partir de l'observació del paisatge.
La peça de Baudelaire arrenca doncs d'una inquietud experimental, gairebé en el sentit científic del terme: què passa quan s'aplica una teoria pràcticament inexplorada i desconeguda al propi autor de la teoria? Un experiment que, segons el propi Baudelaire, planteja altres preguntes interessants, sigui quin sigui el resultat.
És possible reconstruir aquests vint-i-set anys d’exili a Beirut mitjançant l'estudi de l'entorn quotidià dels seus protagonistes? Quines narratives podem inferir de les despulles de certes estructures arquitectòniques i de poder? Com reconstruïm, en general, la història a partir dels records fragmentats i tremendament subjectius? Quin és el rol de la imatge en aquesta reconstrucció?