FONS ÀUDIO #14 Josep Maria Mestres Quadreny
El final de la Segona Guerra Mundial va marcar tant a Europa com als Estats Units un punt d'inflexió per a la intel·lectualitat i el món de l'art. El trencament que proposaven els moviments d'avantguarda de principis del segle XX prenia una dimensió i un significat encara més real: el desig de trencar veritablement amb mitja dècada de destrucció i passar pàgina per a trobar nous llenguatges per a les arts plàstiques, performatives, la poesia, l'arquitectura i la música.
Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929) és un cas paradigmàtic d'aquest esperit de renovació radical que va recórrer el continent europeu a partir dels anys cinquanta. La seva proximitat amb personalitats de l'art català com ara Brossa, Tàpies, Miró, Prats i Villèlia deixa ben clar un interès pel caràcter transversal de la creació que sobrepassa de bon tros dels límits habituals.
De formació científicotecnica, Mestres destaca per una recerca de metodologies alternatives, de sistemes de composició i plantejaments estètics que deixen enrere el dodecatonisme i el serialisme establerts a mitjans del segle XX, que integren idees properes a les matemàtiques, la física o l'estadística en les seves partitures. A diferència de König o Xenakis, per exemple, l'aproximació de Mestres a l'aleatorietat i als fenòmens naturals regits per l'atzar s'apropa més al traç de Miró que a l'estocàstica pura.
En el seu llibre "Pensar i fer música", Mestres relata un descobriment interessant amb relació a Miró i l'atzar:"Un bon dia, contemplant una litografia seva, em va cridar l'atenció un grup de taquetes que tenien tota I'aparença d'haver estat llançades amb una brotxa. El conjunt, tanmateix, produïa una sensació inusualment vibrant. Observant-les més de prop vaig comprovar que les havia pintat una per una. És a dir, havia recreat una aparença d'atzar d'una manera artificiosa a l'origen de la qual probablement hi havia una intervenció del mateix atzar, artifici que vaig trobar molt suggestiu i que traslladat a la música consistiria a imitar un fenomen d'atzar per procediments d'atzar, i modificar-ne l'aparença tot mantenint I'estructura."
Gairebé com una declaració de principis, Mestres afegeix: "Com més s'aproxima la música a una expressió dirigida a la ment on resideix el mecanisme de les emocions estètiques, més sent la necessitat de prescindir d'aquest component visceral a causa del seu caràcter redundant".
La meticulosa recreació de processos aleatoris que defensa Mestres sintetitza en el fons una actitud envers l'art que beu tant del seu bagatge científic com humanista. Una proposta carregada de dualisme en què es troben la mirada àcida de Brossa amb l'interès per noves eines compositives o el llegat de Gerhard, al llarg de nombroses peces de música vocal, orquestral, electroacústica, de cambra, escènica i visual.
A l'entrevista, Mestres Quadreny parteix de diverses obres de la Col·lecció MACBA i les seves corresponents partitures gràfiques per a reconstruir fragments del context artístic de diverses dècades i les connexions amb altres creadors.