01/06/2011 9' 20''

Català

Pep Duran forma part d'una generació d’artistes catalans que agafa protagonisme a mitjan dècada dels vuitanta, després d'un llarg període de domini de la representació pictòrica. Davant d'això, Duran reivindica l'eficàcia poètica de l'objecte quotidià i la influència del teatre en la creació de les noves ficcions de l'art contemporani.

Duran va estudiar Escenografia i Figurinisme a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona i es va estrenar professionalment guiat per Fabià Puigserver. Per això no és gens estrany que, quant a influències, es declari més en deute amb dramaturgs com Tadeusz Kantor o Antonin Artaud i arquitectes com Paolo Soleri que amb altres contemporanis seus de l'àmbit de les arts plàstiques.

El 1978 va fer la seva primera exposició a la Galeria Adrià i amb prou feines un any després va exposar les cèlebres "Sabates" a l'Espai 10 de la Fundació Miró, la qual cosa va despertar l'interès del crític Alexandre Cirici i Pellicer, que li va dedicar una crítica a Serra d'Or. Des d’aleshores art i teatre s'han alternat a la seva carrera. Les peces més pròpiament objectuals del començament han anat deixant pas a composicions cada cop més arquitectòniques.

Duran advoca per un espectador-actor actiu que estigui disposat a transitar per les seves obres carregant-les de significats personals i intransferibles. Tal com acostuma a afirmar, la seva producció artística està indissolublement lligada a l'ús de materials de rebuig o de contenidor. Col·leccionista d'objectes apassionat, Duran acostuma a fer-ne ús al llarg del procés creatiu.

Compartir
EspecialsFONS ÀUDIOPep DuranCol·lecció MACBA