• 00:30 Primeres obres comercials
  • 04:39 "Beaux Arts": ressonàncies i friccions
  • 05:52 La poesia a l'origen
  • 07:11 Hiperacceleració del capitalisme i metàfores fòssils
  • 08:24 Arqueologia fictícia i contramapes
  • 10:48 El mapa: d'instrument de control a dispositiu d'experimentació a la narració
  • 12:10 El taller i el mapa com estratègies de creació de noves narratives
  • 15:08 En el món de l'art no passa res... fins que passa
  • 20:53 Agustín Parejo School
  • 23:51 Finals dels 70...
  • 25:40 Fils que comuniquen períodes
  • 26:28 La ironia... o posar cometes
20/01/2017 31' 2''

“Una línia de punts”. Així descriu Rogelio López Cuenca (Nerja, 1959) la subtil però efectiva pertorbació de l'ordre conceptual que propicien les seves obres. Si l'artista andalús insisteix una vegada i una altra en els seus orígens com a poeta experimental, és precisament perquè moltes de les seves peces utilitzen el llenguatge com a catalitzador de reaccions, com a vehicle amb el qual arribar a un estat de paradoxa. Dispositius visuals i acrobàcies lingüístiques amb les quals convidar a una reflexió, molt sovint de caire polític. La juxtaposició d'elements provinents d'esferes aparentment allunyades, i l'ús d'elements formals de la publicitat, destaquen en aquests primers treballs de finals de la dècada dels setanta, amb els quals López Cuenca desembarcava oficialment al món de les arts plàstiques després de rebre “un rebuig total i absolut, sense cap fissura” en el de l'escriptura.

A FONS ÀUDIO #46, l'artista rememora alguns dels aspectes clau que van portar a la creació de tres obres de la Col·lecció MACBA, No (W) here Postcards (1998), Beaux Arts (1992), i Musée Élan (1989), al mateix temps que relata aquesta transició de la literatura a la pràctica artística, a un desenvolupament diferent dels seus interessos conceptuals, semàntics i en part purament pop. Logotips intervinguts, metàfores fòssils, senyals de trànsit utòpiques, comentaris sobre el format, reflexions sobre les implicacions del mitjà i de la capacitat de l'art de generar breus parèntesis en la vida quotidiana de qui el rep. La capacitat d'un artefacte artístic de “retardar la interpretació dels senyals”, com ell defensa. El seu pas pel col·lectiu artístic Agustín Parejo School, que va aglutinar d’altres militants desencantats amb l'estancament endèmic de la seva pròpia militància, és un altre testimoni del seu interès per barrejar el polític i el poètic, i per explorar allò que Gerard Genette denomina paratextos: “el conjunt de convencions i dispositius liminals, tant dins com fora d'un llibre, que formen part de la complexa mediació entre llibre, autor, editorial i lector.”

Compartir
EspecialsFONS ÀUDIORogelio López CuencaCreative CommonsCol·lecció MACBA