• 00:38 Eufòria regressiva dels 80. De la pintura a l'acció
  • 03:11 "El melic del món" (1990-1991). La destrucció de l'objecte de culte
  • 04:28 Voluntat terapèutica i experiències iniciàtiques
  • 05:46 Matar al pare. Del pinzell a l'escombra
  • 06:33 "Love's sweeter than wine. Tres estadis en una relació" (1993)
  • 10:31 Llums i ombres: la desmaterialització sensorial
  • 13:26 El particular versus el col·lectiu. Entre l'experiència i els arquetips
  • 16:42 Democratitzar l'alta cultura
  • 18:04 "Envasos: el culte a la mare" (1996)
  • 22:06 Dona i artista
  • 23:45 Per una museologia viva
  • 27:51 El meu taller és la meva vida
27/03/2014 30' 23''

Català

La trajectòria artística d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) arranca a mitjans dels anys vuitanta, en un context en què l'eufòria productiva d'una democràcia acabada d'estrenar conviu amb el conservadorisme i les contradiccions pròpies d'una societat encara molt marcada pels anys de silenci i repressió.

Davant l'hegemonia internacional de la pintura (Barceló, transavantguarda italiana, neoexpressionisme alemany, etc.) i la primacia de l'objecte artístic com a moneda de canvi, Valldosera proposa una sèrie de pràctiques processuals en les quals performance, acció i instal·lació es donen la mà generant espais alternatius per a la resistència, l'experimentació i la reflexió.

L'artista ha centrat el seu treball conceptual al voltant del cos i la representació pròpia, però també al voltant de la percepció humana. Les seves peces es valen de llums, obres, miralls i projeccions múltiples en una investigació visual sobre el gènere, l'espai domèstic i els arquetips de la feminitat, la metàfora central de la qual, entre altres, és sovint la neteja.

Des dels anys noranta, la llum s'ha convertit en un element fonamental del seu treball. Mitjançant projeccions combinades amb objectes senzills de l'entorn quotidià, aconsegueix crear grans instal·lacions amb un efecte escenogràfic i màgic. Paral·lelament, utilitza la fotografia i el vídeo en obres que revisen la relació de l'espectador amb els objectes i les persones. L'aportació de Valldosera al llenguatge de l'escultura contemporània l'ha convertit en una de les artistes catalanes conceptuals amb més projecció internacional.

Eulàlia Valldosera ha participat en nombroses biennals, com les de Gwangju a Corea del Sud (1995), Sydney (1996), Manifesta I a Rotterdam (1996), SITE Santa Fe de Nou Mèxic (1997), Istanbul (1997), Johannesburg (1997), Yokohama al Japó (2001), Venècia (2001) i Sao Paulo (2003), entre d’altres. El 2001, el Witte de With de Rotterdam i la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona van organitzar una mostra retrospectiva de la seva obra, i el 2009 ho va fer el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

Compartir
EspecialsFONS ÀUDIOBarcelonaCreative CommonsCol·lecció MACBAEulalia Valldosera#8M

Programes de RWM relacionats