FONS ÀUDIO #34 Daniela Ortiz
- 00:01 Arribada
- 02:52 "Estat-Nació"
- 03:40 Personatges i monuments: gestió del relat de la independencia
- 13:53 Documentació escassa
- 17:25 Fer el mateix a altres espais
- 19:59 Ciutadania i fronteres europees
La producció artística de Daniela Ortiz (Cuzco, Perú, 1985) i Xose Quiroga (Orense, Espanya, 1979) té un fort component de reivindicació social. Des de fa alguns anys, han desenvolupat una recerca extensa entorn dels aparells de control migratori i el seu desplegament mediàtic, econòmic, legal i tècnic, posant especial èmfasi a les fronteres nacionals i les polítiques del conjunt del sud d’Europa. Al mateix temps, exploren la manera en què les narratives colonials modelen la vida de la població migrant, un segment social habitualment vulnerable per la seva exclusió del conjunt de drets de la ciutadania.
Els seus projectes generen un marc de discussió política en temps real que després és accelerat, multiplicat i compartit en contextos aliens al món de l'art. "Estat Nació - Parte 1. Ejercicio#1 Historia", peça recentment incorporada a la col·lecció MACBA, consisteix en un conjunt de fotografies i epígrafs on s'enumeren figures històriques reivindicades a l'espai públic de Barcelona malgrat la seva participació activa en processos colonials i esclavistes. La sèrie està constituïda per personatges com Cristòfol Colom, el General Joan Prim i Prats, Amat i Junyet, Antoni López i López, Josep Xifré, Valeriano Weyler i Joan Güell. També hi apareixen esmentats el Banc de Barcelona, el Círculo Hispano Ultramarino i el Banco Hispano Colonial, institucions implicades en polítiques anti-abolicionistes i en el suport financer de les colònies.
"Estat Nació - Parte 1. Ejercicio#1 Historia" s'inscriu en el marc d’"Estat Nació", un projecte més ampli orientat a analitzar la relació entre els processos de construcció de sobirania i els discursos, lleis i normes que impliquen la població migrant. Es tracta d'una iniciativa encara en curs, desplegada en diferents llenguatges i temporalitats: des de vídeos que registren accions a l'espai públic i després són viralitzats o classes de català on discursos xenòfobs pronunciats per polítics s’utilitzen com a material pedagògic, fins a contra-manuals divulgatius per superar els tests d'integració a la societat espanyola.