ALTARS, SUCRE I CENDRES #2 Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
- 00:01 Diego Falconí Travez: Decolonitzar el gai
- 08:59 Lucía Piedra Galarraga: Emocions i cosmopolítica encarnada
- 13:07 Fòbia, autofàgia, objecte inquietant
- 16:42 El resentiment com a història circular
- 19:28 Diego Falconí Travez: Afectes y re-sentiment
- 27:35 La persona és la màscara
- 33:35 Dissidències sexuals i nomenclatures
- 47:28 La loca i el marica: separar-se dels privilegis del gai
- 53:50 Karo Moret: Esclavisme i amor
- 61:30 Feminismos: posar Haití al mapa
Mini-sèrie a càrrec de Veronica Lahitte i Antonio Gagliano
Convocant coneixements provinents de les pràctiques ancestrals, la cosmopolítica, la teoria dels afectes o la teoria queer, el grup d'estudi sobre pensament, pràctiques i activismes afro/negres analitza des de les condicions en què avui s'expliquen la raça i el racisme en l'Estat modern, i com la noció del negre es configura com a columna vertebral de la seva fundació. El grup opera des del context espanyol i es proposa, entre d’altres objectius, desmuntar una visió essencialista sobre la raça, produir coneixement des de l'experiència encarnada i planejar formes d'intervenció política en l'entorn immediat del barri i de la ciutat.
Prenent com a punt de partida el treball del grup, la present minisèrie es desplega en tres capítols per a explorar idees sobre anti-colonialitat i anti-racisme des de l’afrodescendència. En aquest segon lliurament, Diego Falconí Travez (Quito, 1979), Lucía Piedra Galarraga (L’Havana, 1972) i Karo Moret (L’Havana, 1975) parlen sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.