06/07/2010 58' 3''
Anglès

A càrrec de Jon Leidecker

"Pastoral V.2" pretén subratllar la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral, que al meu entendre està més a prop del potencial inherent al mitjà, que no pas les expressions d'inhumanitat i alienació de la cultura industrial que solen associar-se a aquesta música.

La música electrònica va arribar per primera vegada a un públic relativament ampli durant la dècada dels 50, acompanyada per descripcions que qualificaven els seus sons de fantàstics, freds, inhumans i "d'un altre món". Aquests qualificatius es poden entendre, almenys en part, com una conseqüència de la incorporació de sons electrònics com efectes en pel·lícules de ciència ficció i programes de televisió, una pràctica abanderada per Louis i Bebe Barron en la seva banda sonora per a la pel·lícula "Planeta prohibit" (Forbidden Planet). Però al mateix temps, els instruments electrònics posseïen l'habilitat d'emular i estendre les veus del món animal amb molta més precisió que cap altre instrument anteriorment.

Un oscil·lador de tons amb una comporta o un sintetitzador sense temperar ofereixen més possibilitats de crear melodies semblants al cant d'un ocell que qualsevol violí o flauta de la història – a excepció tal vegada d'una flauta accelerada diverses octaves mitjançant tècniques de música concreta.

Compartir
RecercaInterrupcions Jon LeideckerocellDavid Tudor no-humansselecció musicalMix

Programes de RWM relacionats