SON[I]A #291. Irit Rogoff Escenes eliminades

Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.

Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.

Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos com en els detalls. En quest podcast, parlem de l'Europa de la integració des d'una experiència encarnada, de memòria, demència i diferents formes de no saber, de recerca artística i art que desafia a la representació, de projectes site-specific i dispositius mòbils i efímers, d'emissions de curt abast i la ràdio com un dispositiu generador d’espai comú i públic.

Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.

Bernard Stiegler parla d’educació i telèfons intel·ligents, de traduccions i lingüistes, sobre guerra econòmica, canvi climàtic i estupidesa política. Parlem sobre farmacologia i organologia, sobre l'erosió de la biodiversitat, la importància vital dels errors i el Negantropocè com un horitzó de treball desitjable, preparat per a ser construït.