Son[i]a #275 Roberto Jacoby
- 00:01 ¿No vols que et llegeixi una poesia? "El blanc"
- 04:05 Suau. Divertir-se és un gran esforç
- 04:35 Intro. Suau
- 08:35 Arte i política. Contra la doctrina. Bienal de São Paulo 2018
- 11:14 Les formes del neoliberalisme: neofascismes
- 14:24 Art polític: mal art, mala política. Deixar que la política sorgeixi
- 19:37 Argentina, 1966. Dictadura. Universitats, artistes, Instituto Di Tella
- 25:19 La trobada amb encuentro con Masotta. Els mitjans, la cultura popular, les masses
- 27:24 Es va formar un ambient. Recercar, experimentar, innovar
- 32:22 Tucumán Arde, 1968
- 42:52 Objetes mítics del sud. Lliures d'importància
- 48:14 Escriure poesia. Desmaterialització. Saqueig. Humor. Evocació. Inspiració
- 56:48 "La risa de dios"
- 59:14 "David"
“Divertir-se és un esforç molt gran. Només es pot divertir qui s’ho proposa i milita”. Quan es parla de l’obra de Roberto Jacoby s'assenyala la seva interdisciplinaritat. Jacoby migra de la sociologia a l'art conceptual i polític, passant pel periodisme clandestí, l'escriptura, l'activisme, la música, la gestió cultural, l'edició i la poesia. Encara que més que interdisciplinària, la seva és una trajectòria “indisciplinada”, com diria la comissària i investigadora Ana Longoni. Una trajectòria irreverent i entossudida a construir espais per a l’emancipació i noves formes col·lectives d’habitar el món.
Membre de l’avantguarda argentina dels seixant, va participar en projectes com l’“Anti-happening” (1966-1967) o “Tucumán Arde” (1968). Va desafiar la dictadura des de les trinxeres de la cultura underground, l'activisme de la nit i component cançons per al grup de new wave Virus. Jacoby sempre ha entès l'art com un procés de creació coral i col·laboratiu, i així ha orquestrat comunitats com el “Proyecto Venus” (2000-2006), la revista “ramona” o la Brigada Argentina por Dilma a la Biennal de Sao Paulo de 2010.
En aquest podcast Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes. Assenyalant el Sud diferencia les dictadures toves de les dures i dels neofascismes que s’acosten. I des del Sud també invoca els espais d'imaginació política que es van obrir des de l'avantguarda argentina, l'Instituto Di Tella i l'experiència col·lectiva de “Tucumán Arde”.