MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB... Eric Isaacson Part II
Música seleccionada per Eric Isaacson
Des de petit, sempre m'ha atret més el so dels enregistraments casolans que la producció impol·luta de la música que inundava la ràdio, la tele i el fil musical de supermercats i restaurants. Quan vaig escoltar per primera vegada les maquetes casolanes dels meus artistes favorits, com els Beatles, Buddy Holly o Neil Young, em va captivar el seu caràcter directe i la intensitat. Així va començar la meva obsessió per col·leccionar música produïda fora dels estudis convencionals.
Gràcies a la meva biblioteca local, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar grans enregistraments de camp d'Alan Lomax i d'altres autors. Al principi, la meva manera de col·leccionar aquesta música consistia simplement a gravar en casset discos que havia tret en préstec de la biblioteca. (Mai vaig poder permetre'm el luxe de comprar discos o cintes, i de fet amb prou feines puc fer-ho avui).
Vaig començar recopilant exclusivament enregistraments de folk i blues, però en arribar a l'adolescència vaig obrir les orelles a tot tipus de sons casolans. Els gèneres van anar perdent importància, i la franquesa i la intensitat es van convertir en els valors que més buscava en la música, ja fos punk rock, country, soul, R&B, psicodèlia, clàssica o el que fos. I tot es va embolicar.
Quan vaig fundar Mississippi Records, ho vaig fer amb la idea de donar prioritat a la música gravada a casa per damunt dels enregistraments d'estudi. La majoria dels artistes que hem reeditat van començar produint els seus propis enregistraments a casa i fins i tot fabricant i distribuint els seus discos. Aquests enregistraments casolans tenen una qualitat etèria que em nego a mirar d'articular. Prefereixo que els oients s'asseguin, escoltin i provin d'entendre ells mateixos l'origen d'aquest poder. Com més es parla d'aquestes coses, més se'n perd la màgia…
Aquest mix és un autèntic calaix de sastre. L'únic fil conductor és el de l'enregistrament casolà, ja sigui fet pels propis autors o per gravadors de camp. Alguns dels artistes són molt coneguts, com Bo Diddley, que abans d'anar a gravar als estudis Chess, treballava en les seves composicions en cinta, o Charlie Feathers, que va gravar a casa durant tota la seva carrera, quaranta anys, sempre amb el mateix equip… la qual cosa fa difícil de distingir entre un enregistrament del 1955 d'un del 1985. D'altres no són gens coneguts, com Scott Dunbar, que mai va sortir de la petita ciutat de Lake Mary, Louisiana. També hi ha artistes incondicionals de Mississippi Records, com Michael Hurley, Marisa Anderson o Abner Jay.
La intenció d'aquesta recopilació és mostrar que el so d'estudi, tan màgic i enorme, et pot dur molt lluny en una direcció… El so d'estudi no té res de dolent quan s'utilitza bé –com és el cas del mur de so psicòtic de Phil Spector, el rock estranyament perfecte de George Martin al Revolver dels Beatles, etc.
Admeto que en un estudi de luxe es poden aconseguir coses magnífiques que mai no podràs fer en un estudi casolà. Però, alhora, l'enregistrament casolà pot assolir sons increïbles que no són possibles en un estudi professional. Hi ha coses que simplement no es poden fabricar fora de casa...
Eric Isaacson