Explorar

Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.

Mitjançant la creació de textos, enregistraments, performances, concerts, llocs web, sessions d'escolta, tallers educatius i arxius de converses, l'obra de Jaume Ferrete explora tot allò que travessa i configura les ideologies de la veu. Els seus projectes eludeixen obertament qualsevol naturalització de la identitat i examinen la producció vocal com un fenomen social complex, modelat pels ressons i les reverberacions circumdants.

No és que el treball de Marc Vives esquivi categories o definicions concises, que també. És que és més aviat un art d'esquivar pròpiament dit, un exercici tenaç i obstinat d'eludir límits i formalitzacions clares. Un art generatiu i de sistemes, una alquímia de la proximitat o una mena de cartomància que té com a objecte d'estudi les relacions socials i les trames interpersonals, i que tendeix a posar en tensió tant les lògiques del cub blanc, com les de la gestió cultural, una cosa damunt de l'altra, tot alhora. En aquest podcast parlem amb Marc Vives de nedar, de nervis, de terres que es despinten i d'estratègies per a eludir la comoditat i acostar-se al risc i al buit en un entorn habitualment tan segur com l'art.

Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext. En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d'aprenentatge automàtic.

Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps. En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla de música que travessa el cos, d'encreuaments entre la dansa i la percussió, de sons que mouen, de folklore desconstruit, d'ensenyament formal i informal, de sumes i restes, de noms que no signifiquen res i de l'experiència de dones que toquen i arrosseguen bateries.