Son[i]a #218 Pascal Gielen
- 02:05 Autonomia i mobilitat: els artistes automovilistes.
- 12:50 Alimentar els béns comuns: el disens i el circ com a mètode de treball en xarxa heterogeni.
- 19:04 La trampa de l'art comunitari.
- 29:28 Justicia estètica.
Pascal Gielen és director del centre de recerca "Arts in Society" a la Universitat de Groningen, on també imparteix classes de sociologia i polítiques culturals. És autor de "The murmuring of the aesthetic multitude. Global Art, memory and Post Fordism" (2009) i "Creativity and other fundamentalisms" (2013), entre molts altres títols.
Els seus llibres i assajos analitzen la història de les polítiques culturals i les seves conseqüències, explorant un conjunt d'arguments on el col·lectiu apareix com a antídot del mite de la llibertat personal infinita, sense lligams socials. L'autonomia apareix sempre dins d'una xarxa de dependències mútues. En aquest sentit, Gielen modela nocions com ara llibertat compartida, multitud artística o justícia estètica, assenyalant l'estat de feblesa i ansietat permanent que afecta avui dia la porció més solitària dels treballadors creatius.
SON[I]A parla amb Pascal Gielen sobre postfordisme, autonomia i mobilitat, sobre les paradoxes de l'art comunitari i la importància del dissens artístic en una possible economia de béns comuns, encara latent i per venir.