Son[i]a #237 John Mason
- 00:01 Una nova forma de parla, una nova manera de pensar, una nova manera de senyalar
- 04:00 Els Yoruba: diàspora, cultura i resistència
- 10:24 El menjar i els sabors com una forma d'identificar-nos
- 12:26 Yoruba: Ilé-Ife, la casa que s'expandeix
- 14:43 Els Yoruba: des de la cultura de la subsistència a la cultura de l'excedent
- 18:36 Orisha: l'energia no es pot crear ni destruir
- 22:43 Orisha: sincretisme, inclusió i reconeixement de la diferència
- 29:17 Migracions i transferències culturals
- 30:23 Una tecnologia de la monstruositat
- 34:46 La cultura és viral, en procés de canvi permanent
- 39:00 "In Praise of Our Mothers", una col·lecció de restes
- 41:51 El poder femení a través de la història
John Mason és investigador, educador, editor, escriptor, compositor, músic de jazz, fotògraf, sacerdot yoruba d’Obatalà, entre moltes altres coses. Després de graduar-se al City College de Nova York, el 1973 va co-fundar el Yoruba Theological Archministry, un centre de recerca situat a Brooklyn, dedicat a l'estudi de la cultura i la religió yoruba. Les seves nombroses publicacions i recerques entorn de la diàspora del poble yoruba des de l'Àfrica Occidental cap a les Amàriques, l’han convertit en una de les màximes autoritats en la matèria.
Mason obre les portes a la cultura yoruba, un sistema de creences, rituals i sabers transmesos que va servir com a llaç d'unió, identitat i resistència de la població africana esclava a Amèrica, que malgrat els efectes debilitadors de l'esclavatge, va establir arrels profundes a Haití, Brasil, Cuba, República Dominicana i Puerto Rico. Així mateix, Baba John Mason situa al seu centre la filosofia Orisha, una religió sincrètica basada en la inclusió i reconeixement de la diferència.
SON[I]A parla amb John Mason sobre la cultura, els rituals i els sabors com a motor de resistència, identitat i memòria; els traspassos culturals derivats dels moviments migratoris i la història del poble yoruba. Mason reivindica també la història no explicada del paper de la dona com a inventora i l'impacte polític, social i econòmic dels espais ocupats per la dona, com l'agricultura, l'educació o les cures pediàtriques, geriàtriques i afectives.