11/03/2013 47' 29''
Anglès

Produït per Roc Jiménez de Cisneros i Rubén Patiño

Kees Tazelaar (1962) és des de fa anys el responsable d'un dels arxius més importants de música electroacústica d'Europa, però prefereix esquivar el qualificatiu de col·leccionista. El seu interès, explica ell mateix, té més de divulgatiu que d’exclusiu, i la seva voluntat és més arqueològica que completista.

La trajectòria artística i acadèmica de Tazelaar està estretament vinculada al prestigiós Institut de Sonologia holandès, un dels focus de creació i d’investigació amb més solera del panorama electroacústic del continent. L'entitat, que des de 1986 forma part del Reial Conservatori de l'Haia, va néixer el 1960 de les cendres de l'estudi per a la música electrónica dels Philips Research Laboratories d'Eindhoven, i va heretar una extensa col·lecció de cintes dels pioners de la música electrònica a Holanda.

Aquest arxiu és, per tant, un interessant reflex de l'esclat d'activitat i experimentació que va tenir lloc a mitjans de segle, no només als Països Baixos, sinó en molts altres estudis del món sota l’auspici d'universitats i laboratoris privats (Bell, IBM, Philips), en el fascinant període de transició en què la investigació sobre acústica de la indústria es barreja amb les primeres fites de la música electrònica.

Compositor i educador (professor a Sonologia des de 1993 i director de l’Institut des del 2006), Kees és també conegut per la seva tasca de restauració i conservació d’algunes de les obres essencials de l’electrònica del segle XX. Ha participat en reconstruccions de peces de Gottfried Michael Koenig, Jan Boerman (el seu professor de composició), Iannis Xenakis, György Ligeti i Luctor Ponse, tot i que el projecte estrella en el seu currículum segueix sent el cèlebre "Poème Électronique" d’Edgard Varèse.

Com artista, restaurador, administrador de l’arxiu de Sonologia, i expert en tot el que té a veure amb la història del llegendari Pavelló Philips del 1958, Tazelaar reflexiona en aquesta entrevista sobre els reptes de la restauració, els límits de la intervenció i el concepte de responsabilitat artística en la reconstrucció d'obres, la importància del mitjà i el seu manteniment, i la digitalització. Tot i que de tant en tant acaba tornant irremeiablement a la paraula col·lecció, el seu significat és sens dubte més obert que restrictiu.

Al cap i a la fi, l'actitud de Tazelaar és clarament pedagògica, més propera al tub d'assaig o al microscopi que al caçapapallones o a les cases de subhasta. La seva activitat, com demostren projectes de recuperació de la magnitud del "Popular Electronics: Early Dutch Electronic Music From Philips Research Laboratories" (1956 – 1963), el quàdruple CD que va produir l’any 2004 desenterrant treballs oblidats i inèdits dels pares de l’electrònica holandesa, implica no només crear i difondre, sinó establir ponts entre generacions que, d'una altra manera, haurien quedat probablement aïllades.

Compartir
RecercaMEMORABILIAKees TazelaarMEMORABILIAcol·leccióarxiu