MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB... Andy Votel Part I

Produït per Matías Rossi

La primera passió musical d'Andy Votel va ser el hip-hop, un estil que l'atreia i l'intrigava: volia saber com es feia aquella música. Gràcies al manetes del seu pare, Votel va descobrir que el secret eren els loops i que molts d'aquests eren mostres d'altres cançons. Així va començar la seva obsessió per trobar les fonts i per furgar en discos que per aquella època (finals dels vuitanta) no eren els que li tocava escoltar tenint en compte la seva edat, catorze anys, i el context, Manchester.

Mentre els seus amics s'emocionaven amb Stone Roses o Happy Mondays, l'Andy investigava enregistraments de jazz publicats en segells com CTI Records o bandes sonores de compositors com John Cameron o Krzysztof Komeda. En els últims vint anys, Andy Votel ha viatjat arreu del món per comprar tants discos com li ha estat possible. Alguns d'ells han acabat sonant a les seves produccions o a les seves sessions de DJ. D'altres s'han sumat al catàleg de Finders Keepers, el segell de culte que dirigeix al costat de Dominic Thomas i Doug Shipton.

La seva particular col·lecció de vinils, que ell mateix mesura per metres cúbics més que per unitats, l'ha convertit en un destacat “arqueòleg” de discos inusuals, malgrat que ell mateix es defineix com el pitjor arxivador del món i admet que pot passar-se hores buscant vinils a casa seva, o que de vegades fins i tot acaba comprant una segona o tercera còpia, per estalviar-se temps.

La seva principal obsessió és el pop, sobretot el més maltractat i psicodèlic; sent simpatia per artistes que, per algun motiu, han quedat marginats per la cultura oficial i l'atreuen especialment aquells discos que estan personalitzats amb inscripcions o dedicatòries, perquè expliquen una història. Malgrat que és un cas digne d'estudi, no es veu com un fetitxista. La seva principal motivació és escoltar música i, en general, l'única manera que té de trobar la que més li interessa és comprant-la i acumulant-la.