Explorar

La convergència dels mitjans de masses i les xarxes socials relega lesdiscogràfiques tradicionals a un segon pla i provoca nous subgèneres, des dels mashups al vaporwave, però també reforça la percepció de la música com a entreteniment consumible. Com estem sent reentrenats en el nostre nou entorn per una estètica que s'ha tornat tan omnipresent que és gairebé invisible? Mai no acabis una narrativa històrica en el present.

Durant els anys vuitanta l'acte de samplejar es va entendre com una pràctica inherentment revolucionària, que qüestionava la definició i l'autoritat del compositor, però la proliferació d'artistes durant la dècada següent va reafirmar aquesta autoritat. A mesura que els artistes s'acostumaven a la seva pràctica com un mitjà d'auto-expressió, el gran públic va reconèixer finalment l'apropiació com una forma legítima de creativitat.

Les biblioteques sonores són col·leccions de sons en forma d'ingredients en brut, explícitament dissenyats o recopilats per a la seva posterior utilització. Els sons se separen de les seves fonts en mans de nous autors que els utilitzen com simples objectes, no com referències.

A mitjan la dècada dels vuitanta el hip-hop descobreix la tecnologia de samplejat digital i l'escena de l'art i la música industrial posa els fonaments de la disciplina.

Aquesta sessió de Jon Leidecker presenta un ampli repàs de la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral.

Una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura.

Als anys setanta l'avantguarda per fi creua la línia i comença el saqueig massiu de música pop comercial, mentre que la música disco i el dub s'acostumen a la manipulació de música pre-existent, escurçant així la distància entre la pràctica de l'art i el pop.

La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.

Tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments.