CURATORIAL

Aquesta secció investiga el complex mapa de l'art sonor des de diferents punts de vista organitzats en diferents sèries i cicles de comissariat. A càrrec de Jon Leidecker, VARIACIONS, reconstrueix la història de l'apropiacionisme sonor, repassant exemples de la composició del segle XX, de l'art popular i de mitjans comercials, fins a la confluència de tots aquests corrents en l'actualitat. Paral·lelament, LÍNIES DE VISIÓ, comissariada per Barbara Held i Pilar Subirà, explora diferents idees al voltant de la transmissió com a mitjà d'expressió creativa i PARASOL ELEKTRONICZNY. RUMOURS FROM THE EASTERN UNDERGROUND explora de la mà de Felix Kubin la producció sonora underground a Europa de l'Est. Finalment, SONDES, de Chris Cutler, examina els efectes colaterals de la caiguda de la tonalitat en el segle XX i INTERRUPCIONS "interromp" intermitentment la programació Curatorial per a explorar les múltiples possibilitats del format de música a la carta i el mix.

Aquest auxiliar investiga tècniques esteses per vents i percussió.

En aquest nou episodi capturem algunes de les infinites instàncies de repetició i veu de la col·lecció de poesia sonora d'Eduard Escoffet.

En aquesta novena entrega, Chris Cutler investiga algunes tècniques esteses sorprenents per a instruments de vent i percussió, així com la seva implementació.

Aquest auxiliar investiga tècniques esteses per corda.

En aquest vuitè programa Chris Cutler presenta modificacions en instruments de corda que busquen allunyar-se, amb coherència, de la tonalitat.

Aquest mix és una introducció exhaustiva i un tribut al llegat de la library music feta a Itàlia.

Aquest auxiliar investiga preparacions per a percussió i tècniques esteses per a piano.

SONDES #7 examina algunes de les preparacions per percussió i veu, abans de fixar-se en els orígens i el ressorgiment de les tècniques d'interpretació estesa, començant pel piano.

El mix de Dave Phillips és un veritable assalt als sentits que reflexiona sobre les durades extremes en la música i sobre la nostra relació amb la temporalitat del so.

El títol Cumulative Tails és un joc de paraules amb "cumulative tale" o conte acumulatiu, en què cada part de la història manté una certa relació amb l'anterior.
Aquesta peça radiofònica, a càrrec de Vicki Bennett, es va crear seguint aquest mètode: una successió de temes triats exclusivament per la seva relació conceptual amb el que acabava de sonar.

Aquesta selecció musical investiga més preparacions d'instruments de corda i de vent, a la recerca de noves sonoritats.

Amb la finalitat d'alterar el so dels instruments convencionals, hi ha gent que ha superposat, lligat, cargolat o unit d'altres maneres una infinitat d'objectes als seus instruments. Aquest sisè programa traça un mapa i explora els marges de les preparacions d'instruments de corda i de vent.

Aquesta selecció musical investiga encara més maneres de preparar el piano: la tortura no s’acabarà mai?

Aquest cinquè programa assenta les bases d'una àmplia gamma d'enfocaments diferents per a l'exploració del timbre, alhora que investiga formes de modificar o preparar el piano tradicional.

Carl Michael von Hausswolf obre la nostra oïda al cantó més fosc de les ones sonores: un espai molt extrany a l’espectre electromagnètic, en el que l’energia es transforma en matèria.

En aquesta selecció musical aprofundim en l'ús dels tons lliscats, en aquest cas dins de la música popular, abans de passar a sondes completament desproveïdes de to que ens ajudin a confeccionar un mapa de la multiplicitat d'aspectes del soroll diferenciat.

Logopedes, lingüistes, empresaris, artistes i músics han somiat amb emular la parla humana des de finals del segle XVIII. En aquest mix, Genís Segarra, un apassionat del tema, traça un personal recorregut amb la síntesi de veu com a fil conductor.

Aquest quart programa analitza una altra dimensió dels portamentos, i s'aproxima a les idees sobre el color, el timbre i el disputat territori del soroll de principis del segle XX.

Aquest programa proposa una escolta del techno-pop de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta com una breu però deliberada irrupció als regnes del pop/rock/soul/R&B.

Selecció musical entorn el to i la seva destrucció mitjançant moviment constant i l'ús de portaments que desafien la quantització.

Aquesta selecció analitza el rol que l'ús de fenòmens aurals pot ocupar en la pràctica de la composició. A través de la implementació d'aquestes tècniques sonores expandides el compositor pot mirar de recalibrar l'oïda de l'audiència, i en aquest procés convidar-los a reconsiderar la mateixa idea de la composició.

Allà on el to es torna ingràvid i tot el que és sòlid es fon per convertir-se en aire: futurisme, soroll, electricitat, èxtasi i incertesa. Un cop d'ull a l'encant i el poder dels tons lliscats.

En aquesta peça Alan Bishop reivindica l'ús de la ràdio com a instrument electrònic en un viatge a través del temps i de l'espai que recupera antics enregistraments de les ones AM i FM del seu primer viatge a Espanya i Marroc el 1983.

Selecció musical entorn a la idea de to per tal d'examinar sistemes d'afinació alternatius fonamentats en la sèrie harmònica natural.

La música "normal" que escoltem habitualment està desafinada, especialment quan està "afinada". Així, seria millor que la música estigués en harmonia amb les lleis de la física, o cenyida als desitjos de la notació musical?

Selecció de discos que esmenten, simulen, utilitzen o estudien el fenomen del disc, el tocadiscos i/o l'enregistrament.

En aquesta selecció musical explorem amb més profunditat les divisions microtonales basades en temperament igual, el sistema d'afinació més utilitzat actualment a la música occidental.

SONDES #1 posa en situació i investiga les primeres reconsideracions del to: sondes que postulaven noves escales construïdes a través de la subdivisió cada vegada més gran dels intervals heretats de temperament igual.

Durant els anys vuitanta l'acte de samplejar es va entendre com una pràctica inherentment revolucionària, que qüestionava la definició i l'autoritat del compositor, però la proliferació d'artistes durant la dècada següent va reafirmar aquesta autoritat. A mesura que els artistes s'acostumaven a la seva pràctica com un mitjà d'auto-expressió, el gran públic va reconèixer finalment l'apropiació com una forma legítima de creativitat.

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Igual que el país, l'escena musical experimental de Letònia és petita però activa, i comença a passar pàgina i a deslligar-se dels estigmes que han plagat la seva vida cultural durant gairebé dues dècades.

Aquesta mescla investiga l'ús de la respiració com a eina artística.

Aquesta mescla revisita algunes peces musicals contemporànies en les quals la matemàtica i el nombre són una part essencial de l'obra, representant així allò que podríem denominar matemàtica sensual o perceptiva.

Alfred Hilsberg, fundador del segell discogràfic ZickZack, i l'escriptor Frank Apunkt Schneider parlen sobre el context cultural, social i polític d'Alemanya a les acaballes dels setanta, un brou de cultiu que va donar lloc a una música radicalment nova que Schneider defineix com "l'agressió sense rumb dels sorolls alliberats".

Florian Hecker proposa la fusió de dues publicacions crucials en el camp de la psicoacústica y de la psicología musical: "Demonstrations of Auditory Scene Analysis: The Perceptual Organization of Sound" de Albert S. Bregman y Pierre A. Ahad i "Musical Illusions and Paradoxes" de Diana Deutsch. El resultat requereix de l'audiència una reconstrucció selectiva d'unitats distintes en una Gestalt global que culmina en una experiència auditiva quimèrica.

Una dècada després de la fi del règim comunista, els músics underground txecs i eslovacs van començar a reconduir el llegat nacional del rock progressiu dissident cap a nous territoris.

Les biblioteques sonores són col·leccions de sons en forma d'ingredients en brut, explícitament dissenyats o recopilats per a la seva posterior utilització. Els sons se separen de les seves fonts en mans de nous autors que els utilitzen com simples objectes, no com referències.

Felix Kubin reviu la vitalitat de la Neue Deutsche Welle a través d'arxius mig perduts en cintes casolanes publicades entre 1981 i 1993.

Un "spaghetti western" sobre l'escena de música experimental a la Costa Oest als anys 80.

Aïllada per la seva geografia i una llengua ugrofinesa, Estònia és una terra fronterera entre l'est i l'oest. Recorda aquella zona hermètica i surreal de "Stalker", la pel·lícula d'Andrei Tarkovsky, punt de trobada entre naturalesa i ciència ficció.

A mitjan la dècada dels vuitanta el hip-hop descobreix la tecnologia de samplejat digital i l'escena de l'art i la música industrial posa els fonaments de la disciplina.

Aquesta sessió de Jon Leidecker presenta un ampli repàs de la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral.

Una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura.

Als anys setanta l'avantguarda per fi creua la línia i comença el saqueig massiu de música pop comercial, mentre que la música disco i el dub s'acostumen a la manipulació de música pre-existent, escurçant així la distància entre la pràctica de l'art i el pop.

La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.

Tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments.

Col·laboració del filòsof i pioner de mini FM radio, Tetsuo Kogawa, i de l'artista sonor Yasunao Tone, basada en un intercanvi d'e-mails sobre "radioart".

Brenda Hutchinson conversa amb el jove compositor i intèrpret de San Francisco, Jon Brumit, sobre la "col·laboració amb estranys" que és la base de l'obra de tots dos.

L'enregistrament, com a memòria/arxiu, com a instrument, com a transcripció d'una performance perfecta, i com art sonor fent servir enregistraments de camp.

Transmission Art abraça una diversitat de pràctiques i treball mediàtic amb la idea de la transmissió o amb les propietats físiques de l’espectre electromagnètic. Aquestes pràctiques són generalment art viu i participatiu o art basat en el temps, i sovint es manifesten com a ràdio art, vídeo art, escultura llumínica, instal·lació i performance.

Aquest programa transmet "Pillars", una nova peça per a ràdio de Robert Ashley, pioner de l'òpera per a televisió i de l'ús del llenguatge en un entorn musical.

Aprofundim en conceptes relatius al temps, lluny de la linealitat i la tradició occidental, basant-se en l'ús de la latència i el delay, els rituals diaris i les col·laboracions en xarxa.

Exploracions musicals, sociològiques i biològiques de com les nostres ments i intuïció tradueixen i transmeten música.