CURATORIAL

Aquesta mescla investiga l'ús de la respiració com a eina artística.

Aquesta mescla revisita algunes peces musicals contemporànies en les quals la matemàtica i el nombre són una part essencial de l'obra, representant així allò que podríem denominar matemàtica sensual o perceptiva.

Alfred Hilsberg, fundador del segell discogràfic ZickZack, i l'escriptor Frank Apunkt Schneider parlen sobre el context cultural, social i polític d'Alemanya a les acaballes dels setanta, un brou de cultiu que va donar lloc a una música radicalment nova que Schneider defineix com "l'agressió sense rumb dels sorolls alliberats".

Florian Hecker proposa la fusió de dues publicacions crucials en el camp de la psicoacústica y de la psicología musical: "Demonstrations of Auditory Scene Analysis: The Perceptual Organization of Sound" de Albert S. Bregman y Pierre A. Ahad i "Musical Illusions and Paradoxes" de Diana Deutsch. El resultat requereix de l'audiència una reconstrucció selectiva d'unitats distintes en una Gestalt global que culmina en una experiència auditiva quimèrica.

Una dècada després de la fi del règim comunista, els músics underground txecs i eslovacs van començar a reconduir el llegat nacional del rock progressiu dissident cap a nous territoris.

Les biblioteques sonores són col·leccions de sons en forma d'ingredients en brut, explícitament dissenyats o recopilats per a la seva posterior utilització. Els sons se separen de les seves fonts en mans de nous autors que els utilitzen com simples objectes, no com referències.

Felix Kubin reviu la vitalitat de la Neue Deutsche Welle a través d'arxius mig perduts en cintes casolanes publicades entre 1981 i 1993.

Un "spaghetti western" sobre l'escena de música experimental a la Costa Oest als anys 80.

Aïllada per la seva geografia i una llengua ugrofinesa, Estònia és una terra fronterera entre l'est i l'oest. Recorda aquella zona hermètica i surreal de "Stalker", la pel·lícula d'Andrei Tarkovsky, punt de trobada entre naturalesa i ciència ficció.

A mitjan la dècada dels vuitanta el hip-hop descobreix la tecnologia de samplejat digital i l'escena de l'art i la música industrial posa els fonaments de la disciplina.

Aquesta sessió de Jon Leidecker presenta un ampli repàs de la història de les peces clàssiques de música electrònica i concreta que, al llarg dels anys, han intentat emular i estendre les veus i sons del nostre paisatge pastoral.

Una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura.

Als anys setanta l'avantguarda per fi creua la línia i comença el saqueig massiu de música pop comercial, mentre que la música disco i el dub s'acostumen a la manipulació de música pre-existent, escurçant així la distància entre la pràctica de l'art i el pop.

La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.

Tan aviat com els enregistraments van suplantar les partitures al segle XX, la presència de la influència comunal va tornar a fer-se present a mesura que els compositors començaven a utilitzar enregistraments per a crear nous enregistraments.

Col·laboració del filòsof i pioner de mini FM radio, Tetsuo Kogawa, i de l'artista sonor Yasunao Tone, basada en un intercanvi d'e-mails sobre "radioart".

Brenda Hutchinson conversa amb el jove compositor i intèrpret de San Francisco, Jon Brumit, sobre la "col·laboració amb estranys" que és la base de l'obra de tots dos.

L'enregistrament, com a memòria/arxiu, com a instrument, com a transcripció d'una performance perfecta, i com art sonor fent servir enregistraments de camp.

Transmission Art abraça una diversitat de pràctiques i treball mediàtic amb la idea de la transmissió o amb les propietats físiques de l’espectre electromagnètic. Aquestes pràctiques són generalment art viu i participatiu o art basat en el temps, i sovint es manifesten com a ràdio art, vídeo art, escultura llumínica, instal·lació i performance.

Aquest programa transmet "Pillars", una nova peça per a ràdio de Robert Ashley, pioner de l'òpera per a televisió i de l'ús del llenguatge en un entorn musical.

Aprofundim en conceptes relatius al temps, lluny de la linealitat i la tradició occidental, basant-se en l'ús de la latència i el delay, els rituals diaris i les col·laboracions en xarxa.